divendres, 31 de març de 2017

Punts de vista (publicat a InfoRipollet, abril 2017)


      

                                                 
                                                                                   Llegir articles

dimecres, 1 de març de 2017

Fusió per dissolució

Per Manel Cunill i Llenas, ambientòleg.
Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 28 de febrer de 2017.

Aquesta darrera setmana el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, acompanyat del seu homònim de l’Oriental, manifestava que de la fusió de les dues comarques administratives del Vallès, res de res. La contundència de les declaracions delataven certa impotència per explicar els motius pels quals no era oportú la fusió dels dos Consells Comarcals. És cert que parlar de fusió sense un projecte reflexionat és del tot gratuït. Ara bé, el que potser ens convé és la dissolució dels Consells Comarcals per constituir una nova governança al servei de la ciutadania del Vallès, des del Llobregat a la Tordera. Una organització més pensada en clau metropolitana i col·laborativa, i no tant amb el model de les comarques del segle passat.

                                                        llegir l'article complet

dimarts, 10 de gener de 2017

Rodalies i seducció d’Estat

Per Manel Larrosa, arquitecte.
Publicat al diari Avui, dimecres 21 de desembre de 2016.

                                                           llegir l'article

dijous, 29 de desembre de 2016

Sant Julià, parc natural!

Article de Manel Cunill i Llenas, ambientòleg
(Publicat al Diari de Sabadell, dilluns 26 de desembre de 2016)


Nord enllà de l’epicentre de la Plaça de Sant Roc, i a les portes d’abandonar el municipi-frontera, és on es visualitza el potencial de l’espai amb més futur de la ciutat. La reivindicació d’un Parc del Nord digne i sense passius ambientals o bé el projecte de la Plataforma Sant Julià ho posen de manifest. Val a dir que l’existència d’una comunitat que reivindica els seus parcs urbans i els seus espais naturals és sinònim de vigor i de visió ambiental per gaudir de més benestar. I és que una ciutat sense natura a prop per gaudir dels seus serveis i respectar-la té un futur magre.

Malauradament al llarg de les darreres dècades s’ha fiat tot als beneficis que prometien els deixebles de les ordres del formigó. Fins i tot, s’ha arribat al punt d’instaurar la cultura d’un dèficit innat d’infraestructures. No fa gaires anys, els apòstols de la cultura del no a la natura varen inocular a la societat que qualsevol projecte era necessari i irrenunciable. Per aquest motiu, calia endeutar-se indiscutiblement per les properes dècades. Quina herència!

La caiguda de les radials de Madrid o el fracàs dels peatges a l’obra del Conseller Nadal són la punta de l’iceberg d’una política pública dissenyada per fomentar l’activitat constructora i financera. Una aliança que ha llegat una amarga hipoteca que caldrà saldar en aquest trànsit cap a una societat post-industrial. En aquest context, segurament ara es valorarà més l’existència d’una societat amb esperit crític i amb vocació de servei públic capaç de temperar o evitar els instints testosterònics per devorar la natura.

La ronda oest de Sabadell és un clar exemple d’aquesta aposta de l’era del formigó. Un rellamp d’autovia amb l’excusa de construir una ronda urbana. Per sort, s’ha aturat davant de la carretera a Matadepera. La resta de Scalextric d’autopistes previstes, de moment, fan la becaina a la seu del Departament del Conseller Rull. Evitar que s’ensivelli la ronda oest amb el projecte del quart cinturó i convertir la carretera de Matadepera en autovia és una prioritat de ciutat i un objectiu de país per no malmetre el futur ambiental de les ciutats. No fos cas que d’aquí unes dècades haguéssim d’enderrocar aquestes muralles d’asfalt per deixar entrar la natura a les nostres viles. Avui el primer objectiu seria aturar els propòsits de certs sectors residuals, però poderosos, de dibuixar i construir el quart cinturó. Un segon propòsit hauria d’implicar reconstruir la ronda oest a una escala més cívica i apostar per la proposta de la Plataforma Sant Julià de convertir l’actual carretera a Matadepera en una via cívica per a persones i bicicletes. Aquesta darrera iniciativa comportaria reconduir el pas dels cotxes per una nova via en paral·lel a la del ferrocarril i enllaçar amb Matadepera des de ponent del camp de golf de Torrebonica.

Ara bé, també cal anar més lluny en aquest anhel de reconèixer el patrimoni natural dels espais naturals de Sabadell. I, per fer-ho, una bona opció seria incloure els espais naturals situats al nord de la C-58 i A-7 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. No es tracta de comparar els valors d’un indret o un altre del parc, sinó de reconèixer la seva funció ambiental i social. El fet que el bosc de Can Deu sigui forest protectora, l’existència d’una àrea de lleure a Sant Julià i l’activitat agrària són exemples d’aquesta diversitat de valors i usos que cal preservar. La incorporació de Sabadell al parc de Sant Llorenç i llurs espais naturals de terra baixa, característics de la plana del Vallès, li donaria més coherència i sentit a les polítiques de conservació de la natura. Ara que són dies de fer balanç i nous propòsits, potser que hi afegim que el parc natural entri a casa nostra. @manelcunill

Sabadell, 26 de desembre de 2016

dissabte, 12 de novembre de 2016

El Vallès serà metropolità o no serà

Per Adam Bonnín  
Publicat a Nació Sabadell  (10/11/2016)

                                   llegir article

diumenge, 6 de novembre de 2016

CORK, la capital del desenvolupament rural

escrit per Ricard Estrada i Arimon
La ciutat de Cork, Irlanda, ha estat, els passats dies 5 i 6 de setembre, la seu de la Conferència Europea sobre el Desenvolupament Rural. Aquesta ciutat ha acollit per segona vegada aquest tipus de reunió. La primera va ser a l’any 2001, quan ja s’havia engegat la reforma de la Política Agrària de la Unió Europea (PAC). Llavors la reunió va finir amb una Declaració que portà per títol: “Per un paisatge rural viu”. 
 Després de vint anys, els responsables del desenvolupament rural i dels estats membres de la UE i de la Comissió s’han tornat a reunir per a valorar la feina feta fins ara i rellançar el compromís europeu amb el sector rural.