divendres, 27 de novembre del 2009

VIA VALLÈS ARGUMENTA AMB XIFRES LA NECESSITAT DE L’EXTENSIÓ DE LA LÍNIA DELS FGC DE SABADELL A GRANOLLERS

Les dades de mobilitat del Pla Territorial Metropolità de Barcelona expressen amb claredat que els trams de Sabadell a Granollers i de Caldes de Montbui a Mollet són aquells que presenten una demanda de transport públic més significativa i creixent, entre aquells on actualment no hi ha oferta de transport public. Per contra, el Pla no preveu atendre-la amb la construcció d’infraestructures ferroviàries, sinó únicament amb una previsió de bus amb carril propi o tramvia com a màxim.

Les dades sobre mobilitat extretes de l'ISA del PTMB
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) inclou entre la seva documentació l'Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA), dins les dades del qual s'inclouen les de mobilitat de la Regió. La demanda de transport públic (2006) i la previsió de la mateixa el 2026 en un supòsit de creixement moderat és aquesta:






Font: Fluxos de mobilitat entre les grans àrees de la Regió de Barcelona. Dades de l’enquesta de mobilitat quotidiana 2006, EMQ. Els valors són desplaçaments en dia feiner i per a un dia. Dades de 2006 procedents del PTMB, dades de 2026 elaboració pròpia a partir de les dades del PTMB. Els valors incorporen tots els desplaçaments, des de tots els orígens regionals, i que passarien per cada corredor.


El PTMB preveu importants inversions en la construcció de xarxa ferroviària, entre elles la Línia Orbital Ferroviària (LOF) metropolitana; però sorprenentment, no reconeix com a trams d’urgent actuació els de Sabadell - Granollers i Caldes - Mollet, quan les projeccions de la demanda de transport en els mateixos supera inclòs la de diversos trams de la Línia Orbital.

La línia de Granollers a Sabadell
En una de les seves al·legacions al PTMB, Via Vallès ha presentat un estudi de la projecció de la demanda de transport públic, basada en les mateixes dades aportades pel Pla Territorial, en les que posen de manifest la urgència d’actuar en els trams esmentats.

Aquestes actuacions no es contraposen a la LOF, que té demanda per ella mateixa, sinó que responen a una demanda específica a la qual el PTMB no dóna resposta si no és amb la previsió de solucions basades amb la construcció de noves carreteres o amb actuacions de transport col·lectiu a molt llarg termini.

La línia Sabadell - Granollers és un element fonamental d'interconnexió interna del Vallès, fugint de l’estructura radial clàssica, i constitueix un element fonamental d’estructuració del territori, en forma transversal i radial a la vegada, connectant directament les tres capitals de comarca: Terrassa, Sabadell i Granollers. Alhora, soluciona la manca històrica de comunicació de les capitals comarcals dels municipis de les valls de la Riera de Caldes i de la Riera del Tenes i possibilita un accés directe a Barcelona.

L’extensió a Terrassa i Cerdanyola
Els trams on el PTMB preveu actuacions de desdoblament de les línies de transport públic, atesa la gran demanda actual i prevista, són aquests:
  • Castelldefels – El Prat
  • Sabadell – Cerdanyola/Montcada
  • Cerdanyola / Montcada – Barcelona
  • Barcelona – Mataró
  • Sabadell –Terrassa
  • Cerdanyola – Sant Cugat / Rubí

En aquests trams la Generalitat sí que preveu actuacions, i aquestes inversions serien encara més ben plantejades si es lliguessin amb els esmentats trams no solucionats pel PTMB (Sabadell - Granollers i Caldes - Mollet)

La proposta de Via Vallès
Complementant les previsions del PTMB i basant-se en les dades aportades pel mateix Pla, Via Vallès proposa la connexió de la proposada línia dels FGC entre Barcelona – Cerdanyola – UAB – Sabadell – Terrassa (pel túnel ferroviari d’Horta), amb la línia Sabadell - Granollers.

Al mateix temps, Via Vallès creu indispensable cobrir el tram Caldes de Montbui – Mollet amb una línia de ferrocarril lleuger, o tramvia, i no amb una solució per carretera com permet el PTMB.

L’actual estructura socio-econòmica del Vallès exigeix des de fa temps estendre al Vallès Oriental l’experiència absolutament positiva de la línia del FGC del Vallès Occidental, projectada i construïda els anys vint amb una gran visió de futur.

Via Vallès, 25 de novembre 2009

PD: adjuntem una presentació en format .pdf que, a través d'imatges gràfiques, sintetitza la roda de premsa i el contingut de la nota.

Més informació:
viavalles@gmail.com

dijous, 7 de maig del 2009


■ Sumari:

Objectiu
▪ El Vallès (Oriental + Occidental), té entitat pròpia i no ha de ser perifèria marginal. El Vallès vol estructurar-se en positiu, de forma que contribueixi decisivament a la riquesa de la Regió de Barcelona i de tot el país.

Fets
▪ El Vallès, amb 1.223.000 habitants, equival al 70% de la població de la ciutat de Barcelona.
▪ El Vallès com a conjunt territorial té una població que equival a la de la tercera ciutat de l'Estat espanyol, després de la de Madrid i Barcelona i per sobre de la de sis comunitat autònomes.
▪ El Vallès és també la tercera economia industrial de l’Estat. El Vallès és el gran districte industrial de Catalunya.
▪ A nivell català, no és comparable el grau d’atenció que rep el Vallès respecte d’altres polaritats
quan, per població i per incidència econòmica, el Vallès és un espai dens i estratègic.
▪ El Vallès ha assolit una molt residual inversió pública comparativa ens els darrers 30 anys.
▪ Barcelona assoleix una mobilitat superior al 50% en transport públic, quan al Vallès és sempre menor, arribant fins al 10% en determinats llocs.
▪ El Vallès no té una veu única ni coordinada.

Un Vallès mal concebut
▪ La gran metròpoli es va estructurant, per inèrcia, en un sistema de corones de perifèria gradual que
margina al Vallès, amb l'oblit del seu caràcter.
▪ El Vallès ha de realitzar l'articulació positiva entre la capital i la resta de Catalunya.
▪ El Vallès no es divideix en una primera corona (al Sud de la B30) propera a Barcelona i la resta, com a rosari de polígons industrials i nuclis urbans en un caos territorial.
▪ El Vallès, que no vol ser perifèria, tampoc no ha de tenir perifèries interiors.
▪ Ens cal una gran Regió estructurada, no un conjunt de corones en funció de la proximitat a la capital.
▪ Només unes poques excepcions han dotat el Vallès d'elements propis: FGC, UAB, Gallecs,…
▪ La construcció de la Regió de Barcelona a nivell europeu s'esdevindrà a partir de la identificació de l'àrea metropolitana real, la qual va de Martorell a Granollers i del Delta del Llobregat a Mataró.

La proposta
▪ El Vallès s'ha d'integrar en una àrea econòmica consolidada que superi la seva fragmentació i manca d'estructuració interna.
▪ El Vallès s'ordena en 6 polaritats: 3 d'històriques i 3 d'emergents.
▪ Cada polaritat ha de tenir entitat pròpia, millors dotacions i opcions de futur.
▪ La plana del Vallès té magnífics i grans espais lliures que cal posar en valor: Parc Agrícola.
▪ Podem estructurar les comunicacions vials entre les polaritats, sense malmetre el territori, amb unes Rondes del Vallès funcionals i respectuoses.
▪ Vuitanta anys després de l'arribada dels FGC, avui calen noves xarxes de transport públic: Tram-Vallès, extensió dels FGC i de RENFE/ADIF.
▪ Precisem uns forts nodes de comunicació intermodal (transport públic / privat).
▪ Demanem el reconeixement institucional, un Pla Director del Vallès amb visió de Projecte en les infraestructures, els espais lliures i les noves centralitats.
VV, abril 2009